Sabies què Erik Satie es va inspirar en un poeta català per les seves famoses composicions?
Oblique et coupant l’ombre un torrent éclatant
Ruisselait en flots d’or sur la dalle polie
Où les atomes d’ambre au feu se miroitant
Mêlaient leur sarabande à la gymnopédie
El darrer vers del poema Les Antiques de JP Contamine de Latour remet a dues danses: la sarabanda i la gimnopedia. La sarabanda, una dansa d'origen espanyol, o potser centreamericà, és molt habitual del repertori barroc. Depurada de la seva vessant popular i de les connotacions eròtiques del seus inicis, i amb un ritme més lent i senyorial, va ser incorporada a les cerimònies i celebracions de les corts europees, s’integrà en la música culta i va passar a formar part de moltes suites (és a dir, “suites de danses”: allemandes, courantes, gigues, xacones, a vegades gavotes, bourrées, minuets, rigaudons…) dels segles XVII i XVIII, algunes d’una extraordinària bellesa, com els tercers moviments de la partita en re menor per a violí sol (BWV 1004) de Johann Sebastian Bach i de la suite per a teclat en re menor (HWV 437) de Haendel. Potser la sarabanda més famosa sigui la folia o folia espanyola, cultivada per Corelli, Lully i tants d’altres. El seu ritme tan característic (negra, negra puntejada - accentuada-, corxera, per al primer compàs; negra i blanca, per al segon compàs) forma una seqüència inconfusible de la música occidental, que va ser recuperada del barroc a finals dels segle XIX pels músics parisencs.
2. Marquès, Carles; "Contamine de Latour, el poeta que va inspirar Erik Satie". Històries amagades. Cap.2. TGN Cultura Video (Tarragona, 2021)
L’inclassificable pianista del cabaret “Le Chat Noir” durant la Belle Époque i compositor de les famoses Gymnopedies, que evoquen (almenys pel que fa al títol) les antigues danses dels joves espartans, es va inspirar en el poema Les Antiques del seu amic íntim Patrice Contamine de Latour, un català integrat en la bohemia del París fin-de-siècle.
Oblique et coupant l’ombre un torrent éclatant
Ruisselait en flots d’or sur la dalle polie
Où les atomes d’ambre au feu se miroitant
Mêlaient leur sarabande à la gymnopédie
 |
| Satie retratat per Ramon Casas (1891) |
Les gimnopedies (en grec Γυμνοπαιδία, literalment «la festa dels nens nus») eren danses rituals interpretades per adolescents i efebs a l’àgora d’Esparta en el mes de juliol entorn les estàtues d’Apol·lo, Artemisa i Leto. Els joves ballaven despullats o equipats tal vegada amb cascos i escuts, perquè les gimnopèdies eren danses pírriques, que evocaven les lluites i el combat en els seus moviments. En parlen Tucídides, Plutarc i fins i tot Plató, però òbviament no coneixem la música que les acompanyava.
Dansa pírrica en un sota-relleu del Vaticà.
Satie en fa una hipòtesi, o més aviat una creació pròpia adoptant-ne el nom o tractant d’evocar la imatge mítica dels joves atlètics ballant nusos en la canícula estival, o simplement accentuant la seva inspiració gimnàstica i el record mitificat d’aquella camaraderia juvenil. Perquè Satie i Contamine de Latour també eren dos joves que compartien les ganes d’enlluernar el públic amb les seves creacions i combatre el conservadorisme burgés, a més d’altres qüestions més prosaiques, com l’habitació a on vivien a Montmartre, els pantalons i les sabates. “Compartíem els pantalons i les sabates, així que quan un sortia al carrer, l’altre es quedava a casa”- recordava l’escriptor(1)(2). JP Contamine de Latour, una manera afrancesada d’adaptar el nom de José Patricio Contamine, havia nascut a Tarragona i emigrat a França amb la seva família. Amb vint anys volia ser poeta i el seu company d’habitació posava música als seus versos en les seves primeres composicions, les cançons. Els dos formaven part d’un grup d’artistes catalans que residien a Montmartre; Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Pere Romeu, Ramon Canudas i el també pianista, Ricard Viñes, principal intèrpret i divulgador de moltes obres de Satie.
JP Contamine de Latour i Satie s’autodefinien com gimnopedistes, i així és com el primer va presentar al segon a Rodolphe Salis, propietari de Le Chat Noir, el cabaret en el que es va guanyar la vida com a pianista. Però potser desconeixien completament el significat del mot i només els atreia el seu arcaisme elititzant, tant del gust de dos pobres com ells que feien de dandis. Sigui com sigui, Satie va composar primer Tres sarabandes (1887, opus núm. 7) i poc després tres Gymnopedies (1888, opus núm. 10) seguint el vers de Contamine de Latour, “on els àtoms de espurnejant foc ambre / barrejaven la seva sarabande a la gymnopédie”, barreja ritmes. Satie, que havia estudiat piano però que tenia poca formació com a compositor (quasi vint anys més tard s’apuntaria a classes de contrapunt) va crear unes obres d’harmonies senzilles, amb una única veu melòdica, fàcils d’interpretar, però molt suggerents, amb un extraordinari domini de les pauses i d’un captivador efecte atmosfèric, d’un minimalisme avant-la-lettre, que va seduir els seus contemporanis més avantguardistes, com Debussy, i inspirar els músics posteriors.
Referències
1. Pizza, Antoni; Contamine de Latour, gimnopedista desconegut, CUNY Academic Works (Nova York, 2021)