Imatge i moviment: Sophie Taeuber-Arp

Una revolució feminista del cos a la dansa de començaments del segle XX (III)

Sophie Taeuber és el nexe entre el Cabaret Voltaire i Monte Verità, dos espais llegendaris de les arts d'avantguarda. Creadora extraordinària que va explorar les possibilitats de l’abstracció i del moviment, del color i del ritme, de l’humor i de la transgressió, de la tendresa i del collage; la historiografia patriarcal havia menystingut durant dècades la seva obra pel fet de ser dona i per haver treballat des d’unes arts qualificades tradicionalment de menors: el tèxtil, els vestuaris, l’escenografia, el teatre de titelles, el disseny d’interiors, la performance… La seva obra i la seva influència han estat restaurades de l’oblit amb exposicions en els darrers anys al Kunstmuseum de Basilea, la Tate Modern de Londres i el MoMA de Nova York. Tanmateix, la seva reivindicació des de la perspectiva de la dansa és problemàtica perquè no tenim pràcticament registres (algunes fotos, alguns documents escrits de persones properes, cap filmació, cap gira) i alhora, l’enorme impacte de DADA i de la dansa expressionista en l’evolució de la dansa i de les arts performatives del segle XX, i la certesa del seu paper central en la genealogia comuna d’aquests dos moviments, ens fan intuir una aportació cabdal.

Sophie Tauber, vestida per a actuacions al Cabaret Voltaire i Monte Verità, circa 1916.
 

El Cabaret Voltaire va tenir una vida efímera i un origen accidental (o potser no, perquè a alguna banda han d’anar parar els poetes errants quan el món està en guerra). Va obrir les portes el 5 de febrer de 1916 a una petita sala al centre de Zurich (escenari de 10m2, una desena de taules) i va funcionar durant sis mesos. Va ser el bressol de Dadá.

Tête Dada

En plena I Guerra Mundial, Zürich era una ciutat d’acollida de refugiats. El mateix febrer de 1916, arribava al número 14 de la Spiegelgasse (el Cabaret Voltaire estava en el número 1) un exiliat rus, Vladimir Ilitch Oulianov, conegut anys després amb el nom de Lenin, que va aprofitar el seu temps a la ciutat suïssa per planificar un altre tipus de revolució. Igual de radical, menys artística. “Al pati se sent una horrible olor que prové d'una fàbrica de salsitxes. Només podem obrir les finestres durant la nit”, escrivia Nadia, la seva esposa. 

De diferents punts d’Europa, arribaven joves artistes inquiets que fugien del conflicte. Per exemple, la parella sentimental de trenta anys formada pels poetes i actors, Hugo Ball i Emmy Hennings. Ella cantava als cabarets, ell l’acompanya al piano. Van demanar al propietari del bistrot “Métairie hollandaise” si podien fer servir una sala desocupada del primer pis. Marcel Janco, encara més jove que ells, passejant pel carrer, va sentir cantar Emmy i s’hi atansà. Ho compartí amb el seu amic Tristan Tzara, amb qui ha havia començat un projecte de revista poético-artística a Bucarest, Simbolul, abans de marxar del país, i amb una altra parella d’artistes Jean Arp i Sophie Taeuber. Poc dies després comença Dada amb un recital poètic, lectures simultànies, música improvisada, cançons de cabaret, jocs tipogràfics, colors vius, collages a les parets, anarquisme, anti-art, contra-cultura, pacifisme.

Titelles pel Rei cèrvol, de König Hirsch, 1918

(Val la pena explicar l’origen del Cabaret Voltaire en detall per comprendre què va ser una història mínima, amplificada per la historiografia posterior i per la seva pròpia repercussió, però essencialment petita, com tantes d’altres iniciatives d’art necessari).

Arribaren a Zürich altres joves (Richard Huelsenbeck, Walter Serner, Francis Picabia…). Publicaren una revista amb el mateix nom, Cabaret Voltaire, canviaran d’espai… i acabada la guerra, retornaren a França i Alemanya, i l’esperit de Dada viatjà a altres centres: a Berlin (Kurt Schwitters, Hannah Höch, Raoul Hausmann, George Grosz, John Heartfield), a Nova York (Marcel Duchamp, Man Ray, Arthur Cravan).

Dada no va nèixer del no res. Hi havia connexions amb Der Blaue Reiter i Kandinski, amb els futuristes italians, els constructivistes rusos, el cubisme, amb el jugendstil més satíric i grotesc de Munich i Berlin, Simplicissimus i els cabarets, amb Jarry, Roussel, Mallarmé, Satie… I al mateix temps, les mateixes connexions es poden projectar després cap el surrealisme, Oulipo, Fluxus, la música concreta, el trio Cage-Rauschenberg-Cunningham, els situacionistes, i en general tot l’art dels darrers cent anys, que no s'entén sense Dada.

Monte Verità es troba a prop d'Ascona, al cantó alpí del Ticino, la Suïssa italiana. Des de finals del segle XIX, va ser la seu d’una comunitat de somiadors d’utopies, i durant la I Guerra Mundial, l’escenari d’una de les principals revolucions en la dansa.

Raphael Friedeberg a Monte Verità, 1904. 

Mikhaïl Bakunin havia passat els darrers anys de la seva vida a la vora del llac Maggiore, en una villa a prop de Locarno, on el visitaven altres anarquistes utòpics i poc després s’hi van instal·lar també a la mateixa comarca un grup de teosofistes: Franz Hartmann, la Comtessa Wachtmeister, Alfredo Pioda… La teosofia, que ara mateix només és coneguda pels estudiosos de la història cultural de 1900, va ser un moviment a mig camí entre la filosofía i la religió molt influenciat pel budisme i l'hinduisme, però també pel cristianisme i altres creences espirituals esotèriques com els gnòstics i els rosa-creus, amb un ideari universalista, pacifista i vegetarià, que s'organitzava en societats o germandats, i incloïa pràctiques ocultistes, espiritistes i parapsicològiques. Es va originar entorn a la figura de Madame Blavatsky, que era mig noble i d’origen rus, i que actuava com un mena de gurú viatgera que importava el saber d’Egipte, la India i del Tibet, i el difonia per Europa i Amèrica. El grup va tenir una gran influència en el context cultural de 1900, ja molt madur per a aquest tipus de nova espiritualitat, i va deixar figures com Annie Besant, fundadora de la Societat Fabiana, precursora del Partit Laborista britànic, i presidenta també als anys 10 del Congrés Nacional Indi, o també el seu fillol, Jiddu Krishnamurti.

Cap 1900, a més dels cada vegada més populars balnearis i sanatoris naturals, començaven a surgir projectes que proposaven una nova manera de viure (el moviment Lebensreform) en contraposició al creixement urbà, la industrialització i el materialisme. Un grup de reformadors (a parella Henry Oedenkoven i Ida Hofmann, Lotte Hattemer i els germans Karl i Gustav Gräser) va fundar a Ascona la “Cooperativa vegetariana Monte Verità”, seguint el model d’Arnold Rikli a Velnes (Eslovenia) i sobretot el de la comuna de l’artista Karl Wilhelm Diefenbach a Viena: vida comunitària, vegetarianisme, nudisme, retorn a la natura i al treball artesanal, rebuig de la propietat privada i de la monogàmia: una proposta que de seguida va atreure alguns anarquistes com Otto Gross, Erich Mühsam, Raphael Friedeberg, i figures rellevants de la cultura com l’escriptor Hermann Hesse, el psicòleg Carl Gustav Jung, el sociòleg Max Weber, l’educador Rudolf Steiner (escola Waldorf), l’arquitecte Henry van de Velde i el pintor Paul Klee, a més de molts visitants esporàdics: Rilke, Joyce, el mateix Pyotr Kropotkin, també exiliat a Suïssa, Isadora Duncan…

Dansa lliure, al taller de dansa de Laban a Monte Verità, 1914.
Foto: Johann Adam Meisenbach

Entre els artistes atrets per la comunitat alliberada i artística de Monte Verità, estaven Mary Wigman, Rudolf von Laban i Suzanne Perrottet. Venien de Hellerau, una altra iniciativa de Lebensreform. En aquest cas una colònia obrera construïda com una ciutat-jardí a on tenia la seva escola i teatre Émile Jaques Dalcroze (el mètode Dalcroze va tenir una paper fonamental en la reforma de la pedagogia de la música i la dansa a tota Europa, també a Catalunya). A Monte Verità va van organitzar un seguit de tallers i de representacions de dansa a l’estiu, des de 1913 fins a finals de la I Guerra Mundial, que es consideren l’origen de la dansa expressionista. Eliminació de regles, exploració lliure del cos i de moviment, improvisació, integració de cos i ment… el programa de Wigman, Laban i Perrottet hereda alhora la filosofia de Dalcroze i dels espiritualistes i naturistes de Monte Verità.

Sophie Taeuber va ser el principal nexe d’unió entre els dos grups avantguardistes i contra-culturals del Cabaret Voltaire i Monte Verità. Va participar des del començament en els tallers de dansa d’Ascona, va estar en l’origen del Cabaret Voltaire, va actuar als dos llocs, i va promoure actuacions creuades d’uns i d’altres. Encara que la seva influència en l’evolució de la dansa està molt acotada en el temps i, per tant, no és comparable amb la d’altres artistes contemporànies amb les va coincidir i de les que també parlarem en aquesta sèrie, com Mary Wigman o Isadora Duncan, té la particularitat de connectar la dansa amb les arts plàstiques i amb la investigació sobre el ritme i el color (la notació de Laban i les propostes d’Oskar Schlemmer a la Bauhaus tenen una connexió evident amb el seu treball artístic), però potser més important encara que aquests vincles directes, va ser el contagi de la seva manera libèrrima de viure el fet artístic i del seu activisme avantguardista.

Bibliografia

CALVO, I. “Artistas olvidadas (y recuperadas) del siglo XX: Sophie Taeuber-Arp”. ¡Ah! Magazine. Abril 2021. [En línia]
https://www.ahmagazine.es/sophie-taeuber-arp/

HAGAN, Katie; “Sophie Taeuber-Arp exhibition - Tate Modern – Review“. Dance Art Journal. Juliol, 2021. [En línia]
https://danceartjournal.com/2021/07/27/sophie-taeuber-arp-exhibition-tate-modern-review/

PÉREZ I TESTOR, Susana; “Escuela de arte en el Monte Verità los inicios de la danza moderna”. Danza en Escena, núm. 21. Institut del Teatre (Barcelona, 2008)
https://redit.institutdelteatre.cat/bitstream/handle/20.500.11904/975/Escuela%20de%20Arte%20en%20el%20Monte%20Verit%C3%A0_reconocido%20%281%29.pdf?sequence=1&isAllowed=y

PESCIA, M; “Lenin y la revolución que nunca nació”. SWI swissinfo.ch. 2004. [En línia] https://www.swissinfo.ch/spa/cultura/lenin-y-la-revoluci%c3%b3n-que-nunca-naci%c3%b3/899222

RICHARDSON, Jim; “Avant-Garde Women: Sophie Taeuber, Founding Dadaist.” Perfect Duluth Day. Gener, 2021. [En línia]
https://www.perfectduluthday.com/2021/01/23/avant-garde-women-sophie-taeuber-founding-dadaist/

PREVOTS, Naima; “Zurich Dada and Dance: Formative Ferment”. Dance Research Journal. Dance Studies Association
https://www.jstor.org/stable/1478215?seq=1#metadata_info_tab_contents