La primera notació coreogràfica de la història es va fer a Catalunya

El Llibre vermell de Montserrat, escrit al segle XIV i que es conserva a l’Abadia, inclou un recull de danses circulars i balls rodons per als peregrins. El Pare Gregori Estrada, monjo de Montserrat, va descobrir fa uns anys que algunes de les marques en les partitures del Llibre eren notacions coreogràfiques (i no errades en la notació musical, com s’havia cregut fins llavors), la qual cosa significa que són les primeres notacions d’un ball de les que es té constància al món. L’Esbart Dansaire de Rubí va fer una reconstrucció històrica d’aquestes i les va presentar al Festival Dansàneu al 2017

El Llibre vermell de Montserrat (se’n diu així per les tapes de vellut d’aquest color afegides en el segle XIX) és un còdex manuscrit de 42,3 x 31 cm, 137 folis de pergamí en 23 plecs. A més de molts altres continguts (un llibre dels miracles de Montserrat, un breu tractat de confessió…) inclou un cançoner entre els folis 21v.-27, què és la part més coneguda i valuosa del llibre, amb 10 cants, vuit en llatí, un en català i un en occità:

# O Virgo splendens
# Stella splendens
# Laudemus Virginem
# Splendens ceptigera
# Los set gotxs recomptatem
#Cuncti simus concanentes
# Polorum regina
# Mariam matrem
# Imperayritz de la ciutat Joyosa
# Ad mortem festinamus

Els 4 primers cants en negreta són danses que es ballen amb les persones agafades per la mà, formant un cercle. Aquests "balls rodons" segurament va ser un exercici de contrafactum de danses populars, festives, rituals i paganes anteriors. Sabem que els pelegrins que es dirigien a Montserrat acabaven ballant tant a fora, a la plaça, com dins de l'església, dia i nit. La pròpia peregrinació a la muntanya sagrada tenia un origen probablement anterior a la devoció mariana, i el Cançoner Montserratí hauria servit per encarrilar el repertori de cants populars, festes agràries i música de trobadors i joglars en expressions musicals piadoses i de lloança de la mare de Déu per incorporar a la litúrgia. A diferència de les altres quatre danses, la darrera, Ad mortem festinamus, és una dansa de la mort del mateix tipus de les que encara s’escenifiquen a Verges.

En el foli 22 en llegim la justificació, que traduïda del llatí, diu així: “Atès que els peregrins, quan vetllen durant la nit en l’església de Santa Maria de Montserrat, algunes vegades volen cantar i dansar, i també ho volen fer durant el dia a les places, i en aquests llocs no s’hi ha de cantar sinó cançons honestes i devotes, n’hem escrit algunes aquí, abans i després.” Als anys setanta Pare Gregori Estrada va treballar en una nova versió rítmica dels cants i descobrí que els pretesos errors del copista en les edicions del Pare Suñol de 1917 i d’Higini Anglès de 1955 eren en realitat signes de dansa. L’Esbart Dansaire de Rubí va fer una reconstrucció amb direcció d’Albert Sans que es va presentar en 2017 al Festival de Música Antiga dels Pirineus i a la Fira Mediterrània de Manresa.

Bibliografia

DANSÀNEU - FESTIVAL DE CULTURES DEL PIRINEU. Cants i danses del Llibre vermell de Montserrrat
https://www.dansaneu.cat/artista/cants-danses-llibre-vermell-montserrrat/

Gregori i Cifré, Josep Maria; “El Llibre vermell de Montserrat, una corona sonora de llaors marianes”. Revista Catalana de Musicologia, núm. iv (2011), p. 27-40 ISSN (ed. impresa): 1578-5297 / ISSN (ed. electrònica): 2013-3960 DOI: 10.2436/20.1003.01.3.
https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000175/00000084.pdf

Montes, Maria; “Programa 9: El llibre vermell de Montserrat”. Sons de l’Edat Mitjana. Catalunya Música. 3Cat. CCMA. 20 de novembre de 2018. [En línia]
https://www.ccma.cat/3cat/programa-9-el-llibre-vermell-de-montserrat/audio/919039/

Redacció; “El «Llibre Vermell de Montserrat» escondía coreografías para los peregrinos”. La Vanguardia. 2017, 30 juny.
https://www.lavanguardia.com/vida/20170630/423786865776/el-llibre-vermell-de-montserrat-escondia-coreografias-para-los-peregrinos.html