Estimat Franco Battiato,
T’escric aquesta carta per dir-te que amb la teva cançó CENTRO DI GRAVITÀ PERMANENTE va ser amor a primera escolta i un amor incondicional per sempre més. Quin viatge més absurd i meravellós és aquesta cançó, per favor!
Ens portes de la Bretanya francesa a la Xina de la dinastia Ming, passant per una pel·li de pirates macedonis i una missió de jesuïtes en només quatre línies. Fascinant. I només tancant i obrint els ulls, ja ens trobem odiant com tu les cançons italianes de la new wave dels 80, el punk anglès (i és que criden massa!). Ai, m’encanta la gent inconformista i amb criteri musical, m’encanta!
Estimadíssim Franco Battiato, no vull acabar aquestes lletres sense dir-te que, a partir d’ara i gràcies a tu, seguiré buscant un centre de gravetat permanent –si pot ser el meu– que no em faci canviar d’idea sobre les coses ni sobre la gent. Que em permeti seguir sent jo mateixa. Un centre de gravetat permanent que, com fan els centres de gravetat de tota la vida i com diuen les lleis de la física, em faci mantenir l’equilibri, que això en la dansa és imprescindible. Ah! Però ha de ser un centre de gravetat que em deixi ballar al meu ritme.
Sempre teva,
Judith
(Judith Belmonte Rivera @judithpic
