Hola,
em dic Montse Colomé i fa molts anys que visc de la dansa. Quan em van convidar a treballar amb ells, a posar-me al davant i fer-los-hi de guia, vaig pensar de què podíem parlar i vaig decidir parlar del cercle com a forma coreogràfica. Però en realitat tot són excuses per interpretar, per ballar, per deixar-se anar. Per tant deixeu-vos anar i no us feu masses preguntes.
Només una. Perquè ballen?
Doncs perquè els hi agrada, perquè els fa feliços, perquè els hi senta bé al seu cossos. No són professionals ni pretenen ser-ho, però hi dediquen temps i energia. Llàstima que vivim en una país en que la dansa encara fa por. Sort però que fins i tot, malgrat la por, hi ha moltíssima gent que balla.
Si els nostres governants ballessin, estic segura que les coses anirien d’una altra manera. Falta elasticitat mental en els cossos dels que tenen el poder. Costa molt que la dansa avanci com a art escènica. Fins que la dansa no estigui integrada a les escoles, seguirà sent minoritària.
He començat a fer un estudi per tenir xifres de la nombrosa gent que practica dansa. Xifres, perquè sembla ser que si no hi ha xifres les coses no existeixen. Per què no es fan més activitats de dansa en els teatres, en els ateneus, als centres cívics... M’agradaria que la dansa amateur aconseguís posicionar-se en el mateix lloc on tenim el teatre amateur. Programeu dansa. Deixeu-los ballar. Tenim al país un gran potencial de practicants de dansa que ens poden ajudar a tenir una certa normalitat.
Preparades? Doncs, som-hi...
*Aquest text de Monse Colomé serveix d'introducció de la peça ...Gira il mondo gira
