Imatge i moviment: Lola de València.

La ballarina Lola Melea va posar per Manet quan la companyia de dansa del català Mariano Camprubí actuava amb èxit a París amb els seus fandangos i boleros en 1862 (de l’abril al novembre, primer a l’Odéon i després a l’Hippodrome). L’estereotip espanyol estava de moda a la capital francesa: Eugenia de Montijo era l'emperadriu de França, Prosper Merimé havia escrit Carmen (1845), de la que tres dècades després Bizet en faria l’òpera més famosa del repertori; i Jean Laurent i Jules Ainaud fotografiaven Espanya per als seus “Souvenirs de…” i la Nouveau guide du touriste en Espagne et Portugal: itinéraire artistique.

Édouard Manet, que tenia en aquell moment trenta anys i estava començant la seva carrera artística, va adoptar el “tema espanyol”: majos, guitarristes i tauromàquies (entre les quals Victorine Laurent en costume d'espada). Amb el seu amic Baudelaire, es dedicaven a épater le bourgeois i provocar l’escàndol. Lola de Valencia (1862) va ser la primera d’una sèrie d’obres escandaloses que realitzà en els següents dos anys i que incloïen els dos famosos nus “ordinaris” de Victorine Laurent Le Déjeuner sur l'herbe, (1863) i Olympia (1863). La sèrie posa l’accent en la doble moral de la societat del seu temps, que accepta una sexualització del cos femení simultània al puritanisme cultural i a una presència enganyosament púdica del nu femení en l’art acadèmic.

Des de la mirada actual, es fa difícil captar l’erotisme i la sexualitat explícita que escandalitzava als seus contemporanis. També costa d’entendre els motius de la censura del poema de Baudelaire que l’acompanyava i que va haver de ser eliminat de la primera edició de Les fleurs du mal. El poeta maleït va ser condemnat a tres mesos de presó per “ultratge contra la moral pública i els bons costums” i va haver d’exiliar-se a Bélgica. Fins i tot quan després el poema va aparèixer a Les Épaves (1966) amb altres versos censurats, es va considerar que havia d'anar precedit d’una advertència per al lector.

Lola de Valence

Entre tant de beautés que partout on peut voir,

Je contemple bien, amis, que le désir balance;

Mais on voit scintiller en Lola de Valence

Le charme inattendu d'un bijou rose et noir.

Charles Baudelaire

Le ballet spagnol de Manet i la fotografia de Weyler, les dues de 1862.

Però, qui era Lola de Valencia?

L’historiador Francesc Jesús Hernàndez questiona que fos realment valenciana. “És probable que «Méléa» fora la versió afrancesada d’un altre cognom, tal vegada «Melià». No res més sabem de l’origen de Lola «Méléa» (o, tal vegada, Dolores Melià). Però no semblen certes dues suposicions freqüentment repetides: la primera, que feia servir abans el nom artístic de «Lola de València» (no hem trobat cap base documental per defensar-ho); la segona, que era la balladora principal (aquest honor estaria reservat per a la Montes, que formava parella amb Camprubí).

Els quatres ballarins de la companyia “La Flor de Sevilla” muntada per a la gira francesa: Camprubí, Montes, Melea i Ventura apareixen en el retrat de grup “Le ballet spagnol” de Manet; i Montes i Ventura, foren fotografiats a París per Charles Weyler. El reusenc Marià Camprubí tenia en aquell moment seixanta anys i feia dècades que girava per Europa (la seva influència sobre el corògraf danés Antoine Bournonville seria tema per un altre article). Era fill i net de mestres de danses boleres i tenia una escola de ball a Barcelona. Vint anys abans de la seva trobada amb Manet, ja havia estrenat a París amb la seva parella artística Dolors Serral i en 1847 actuaren en l’estrena del Gran Teatre del Liceu.

Lola de Valencia, Modigliani (1915) i Lola de Valencia, Magritte (1948)

Res de nou: una companyia pintoresca de comediants, un tòpic…. però la figura icònica de Lola va perviure, versionada en l'art per Modigliani (1915) i Magritte (1948), però també incorporant-se a la literatura i al cànon com un dels molts noms de l’estereotip de la femme fatale. Ay Dolores!

¡Que no me llames Dolores, llámame Lola!
(...)
Y si te llamas Francisco, llámate Antonio
que Antonio se llamaba mi primer novio, mi primer novio.

Per saber-ne més:

Hernàndez; Francesc Jesús; (21 agost 2016) “Lola, de València?” Levante-EMV.
https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2016/08/21/lola-valencia-12353633.html
https://breviculum.blogspot.com/2016/08/lola-de-valencia.html

Mariac. (s. f.). Lola de Valencia.
https://mariac457.blogspot.com/2012/11/lola-de-valencia.html