Sabies què…
...durant l’època moderna, en paral·lel a la caça de bruixes a Catalunya, es consolida la tradició de les majorales del Roser? Es podria considerar un exercici de contrafacció que transforma el rol de les dones en els rites comunitaris i itinerants als territoris de l’interior i de Muntanya?
Concidint amb l’exposició Ara canto per a mi. Les majorales del Roser i les cançons de pandero, al Museu de la Música, proposem aquesta revisió crítica dels dos fenòmens.
 |
| Exposició Ara canto per mi, al Museu de la Música. |
La contrafacció es pot entendre com una transformació o apropiació d’elements de creences o pràctiques populars (sovint paganes o marginals) per part de l’Església o institucions oficials, amb l’objectiu de cristianitzar-les o integrar-les dins de l’ortodòxia catòlica.
Durant l’època moderna, a Catalunya es va produir una cacera de bruixes, una persecució de dones soles, molts cops amb una activitat itinerant de remeieres i guaridores, que encara que eren analfabetes posseïen una saviesa antiga. Una situació que es va produir sovint en territoris de la Catalunya interior i de muntanya, en les que la vida comunitària estava poc controlada per les autoritats centrals. En moments de crisi, fam o malalties, les acusacions de bruixeria a dones indefenses, velles i pobres (a vegades refugiades franceses (gavatxes) hugonots que havien fugit a les muntanyes de Catalunya de les guerres de religió del país veï) servien per canalitzar pors i tensions col·lectives.
Encara que el culte i devoció al Roser té un origen medieval, a finals del segle XVI i començaments del segle XVII, hi ha una extensió excepcional de confraries del Roser arreu del país i una consolidació de rols de les dones, pabordesses i majorales. Concentren i lideren els rituals comunitaris, fan de mediadores entre el món popular i l’autoritat eclesiàstica, canalitzant la devoció. Aquest foment actiu de creació de confraries que promouen la devoció mariana respon a l’interès de l’Esglèsia controlar l’espiritualitat, especialment entre les dones i en els racons més remots del territori
La cacera de bruixes i la creació de confraries del Roser no estan directament relacionades però coincideixen en el temps i en l’espai, i es pot entreveure una certa intenció de reemplaçament de determinades pràctiques ritual liderades per les dones.
L’exposició Ara canto per a mi. Les majorales del Roser i les cançons de pandero, es concentra en els cants de les majorales o pabordesses de la confraria del Roser acompanyats de panderos o tambors quadrats, a molts pobles de Catalunya, molt presents durant el segle XIX i començaments del XX: “Les lletres convertien els llevants de taula dels casaments, dels bateigs, de missacantants i festes majors en un oracle amb veu de dona en què es teixien les relacions de la comunitat.”
Els Balls de Pabordes, Balls de les Majorales del Roser encara es celebren en algunes poblacions com Vallfogona de Ripollés, Sant Joan de les Abadesses i Ulldemolins.
 |
| Festes del Roser de Vallfogona de Ripollés |