Maya Deren va explorar les relacions entre el cos, el moviment, el somni i el ritual en quatre obres mudes que connectaven dansa i cinema experimental. En aquestes pel·lícules, la càmera i el muntatge esdevenien eines coreogràfiques: transformaven el moviment, alteraven la percepció del temps i l'espai i ampliaven les possibilitats expressives del cos.
A A Study in Choreography for Camera (1945), amb Talley Beatty, va experimentar amb el muntatge i la continuïtat del moviment, creant una relació entre cos, càmera i espai. A Ritual in Transfigured Time (1946), va combinar càmera lenta, repeticions i superposicions per transformar els gestos quotidians en una composició coreogràfica. A Meditation on Violence (1948), va explorar el ritme, la inversió de les imatges i el moviment continu, amb influències de les arts marcials. A The Very Eye of Night (1952-1955), va utilitzar la superposició, el fons negre i la inversió de la gravetat per crear una dansa d'imatges gairebé abstracta, en un univers oníric i nocturn.
Nascuda a Kíev l’any de la revolució soviètica, va emigrar als Estats Units amb la seva família quan tenia cinc anys. Després d'estudiar literatura, va treballar amb la coreògrafa Katherine Dunham, que investigava les danses afrocaribenyes. El 1946 va obtenir una beca Guggenheim per viatjar a Haití i investigar les danses i els rituals del vudú. Hi va fer diverses estades fins al 1954, filmant i documentant cerimònies. Aquest any, el Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona li ha dedicat l'exposició Maya Deren. Una cadència d'imatges.