Una revolució feminista del cos a la dansa de començaments del segle XX (XIII)
La relació de les avantguardes i el feixisme és una herència incòmode. L’art més experimental tampoc es lliura de companyies vergonyoses. La genealogia conjunta del futurisme i del feixisme probablement té una lectura molt diferent avui que en els anys 20 i 30, però justament la mirada retrospectiva alerta de les derives de determinades propostes trencadores. Com digerim la relació de la dansa expressionista alemanya i la simpatia de figures com Mary Wigman, Laban i Harald Kreutzberg pel nazisme? I que en fem de Giannina Censi?
Bibliografia:
![]() |
Giannina Censi in "Aerodanze 3: rovesciamento d'apparecchio". 1931 |
La sèrie Una revolució feminista del cos a la dansa de començaments del segle XX recordava en el seu capítol IV la figura de Valentine de Saint-Point, que abans de la I Guerra Mundial havia realitzat la performance Metacoria alhora que tractava de contrarrestar, amb el seu Manifest de la dona futurista, la misoginia de Marinetti.
Giannina Censi interpretava bastants anys més tard els Poemi Aerodinamici de Marinetti en l’espectacle Simultanina de 1931. La investigació sobre les qualitats mecàniques del cos i del moviment la portaven a realitzar coreografies inspirades en les màquines. En la seva Aerodanza, amb una gorra que amagava els cabells i un vestuari ajustat, brillant i minimalista, que potenciava els jocs de llum i ombra per crear l’efecte de velocitat, evocava la fascinació pels avions. Fedele Azari, seguint a Marinetti, havia publicat el 1917 el Manifest de la Dansa Futurista, amb la intenció de renovar la dansa, allunyant-la de les formes tradicionals i clàssiques per transformar-la en una expressió moderna, dinàmica i mecànica, d’acord amb els ideals futuristes d’exaltació del moviment, la velocitat i la tecnologia. En la Danza della Mitragliatrice, els moviments repetitius de Censi, secs, ràpids i angulars, inspirats en el so de les bales disparades per una metralladora glorificaven la màquina, l’energia, la potència i, en darrer terme, la guerra.
Alhora introduïen en la dansa una nova fisicalitat. La de Censi, era també una revolució feminista del cos?
Vaccarino, Elisa; Giannina Censi. Danzare il futurismo. Mondadori, 1998.