Dansa per resignificar la ciutat
El projecte Els Tres Pallars d’Acarín parteix d’una recerca històrica sobre el Museu Social de Barcelona (1909–1920) i el pensament de Cebrià Montoliu, precursor de la planificació urbana participativa i seguidor de Patrick Geddes, qui entenia la ciutat com un organisme viu. Acarín recupera aquell esperit reformista per establir un diàleg crític amb la ciutat contemporània, especialment amb el barri de Provençals del Poblenou, un territori històricament perifèric, travessat per processos industrials, migratoris i especulatius. El projecte analitza com les transformacions urbanes —del camp de la Caixa a les noves promocions de luxe— revelen la tensió entre memòria, espai i capital, i proposa una mirada que uneix recerca urbana, pràctica artística i participació ciutadana.
El dia abans de la Festa Nacional d’Espanya, i un any després de la cercavila al Festival Folia de Santa Esteve de Palautordera, la Cercavila dels Tres Pallars tornava a portar la dansa al carrer, aquest cop al Poblenou, en una barreja de festa, ritual i acció ciutadana. Amb la Txaranga del Melón, pancartes, ritme i gestos compartits, atotaixodansa va posar el cos al centre del relat urbà, transformant la passejada en una acció performàtica col·lectiva. La cercavila va culminar amb una visita a la Torre de les Aigües del Besòs, seu de l’Arxiu Històric del Poblenou, on els participants van descobrir amb sorpresa una càmera obscura creada per l’artista Joan Bennàssar, que també projectava sobre les parets d’una de les velles torres industrials del barri la imatge invertida dels gratacels actuals.
