Una revolució feminista del cos a la dansa de començaments del segle XX (vol. 22)
 |
Ruth St. Denis en Radha en 1908 (foto: Otto Sarony / The New York Public
Library). I, a la dreta, amb Ted Shawn a la revista Shadowland de 1923, representant "The Slaves of the
Pharaohs" |
La trajectòria de Ruth St. Denis com a pionera de la dansa moderna mostra les contradiccions i la complexitat de capes de la revolució feminista del cos a començaments del segle XX. El vincle entre imatge i moviment ressegueix el seu treball des dels seus inicis. Amb setze anys, apareix en una de les primeres filmacions de la història, “Champion High Kicker of the World” (1894), realitzada per la Edison Manufacturing Company per al Kinetoscope.
Al igual que Loïe Fuller, d’adolescent als anys 1890s feia espectacles de vodevil com a ballarina de skirt dance, una forma burlesque que jugava amb el moviment de les faldilles amples amb connexions amb el can-can i el clogging, fins que va veure un anunci de cigarretes Egyptian Deities amb la figura d’Isis, i va decidir incorporar-ne l’imaginari orientalista. Al igual que en la publicitat, la dansa orientalista que triomfava a començaments del segle XX, amb Mata Hari a París i Tórtola Valencia a Barcelona, es centrava en la construcció d’un objecte de desig estereotipat i sensual. Els territoris: Egipte, Índia, Japó; la cultura: l’hinduisme, la teosofia i el ioga; i l’atrezzo: el color, les transparències, les granadures, els collarets, els turbants i els escots, funcionaven com a repertori de signes i materials, però també com a palanca per desplaçar l’academicisme occidental i la moral burgesa. A Radha (1906) i Nautch Dance (1906) St. Denis interpretava una deesa i ballarines indies; a The Yogi (1908) una asceta; a Egypta (1909) una figura de l’antic imperi del Nil, i a O-Mika (1909) una geisha japonesa.
 |
Ruth St. Denis en un solo
de dansa birmana (1923) |
A les grans metropolis, el capitalisme imperialista convertia les cultures colonitzades en repertori visual i simbòlic, i les reempaquetava com a espectacle per al consum de masses d’una població migrant i obrera que alimentava la indústria de l’entreteniment alhora que era explotada a les fàbriques i en el treball subaltern.
A Los Angeles, la ciutat de les estrelles, St. Denis i Ted Shawn van arrelar aquesta ressonància per un misticisme difús de referències orientals, barreja de religió, exotisme i espectacle, que es va convertir en un dels signes culturals de la ciutat, amb Jiddu Krishnamurti, el ioga d’Indra Devi, el moviment hippy i els tecnoligarques budistes. El 1915 van fundar l’escola Denishawn, considerada la primera acadèmia de dansa moderna als Estats Units, on es van formar figures com Martha Graham, Doris Humphrey, Pauline Lawrence i actrius de Hollywood com Louise Brooks, Lillian Gish i Myrna Loy.
La companyia Denishawn va participar en grans produccions com Intolerance de D. W. Griffith, interpretant la caiguda de Babilònia, i altres films com Don't Change Your Husband (1919) de Cecil B. DeMille.
 |
Escena del banquet de Baltasar a Babilònia en la pel·lícula muda Intolerància de D. W. Griffith de 1916. |
Després de la crisi econòmica de 1929, Denishawn es va dissoldre i Ted Shawn va creà una companyia exclusivament masculina, Ted Shawn and His Men Dancers, que va establir un espai de residència, escola i festival en una granja a Massachusetts, Jacob's Pillow, amb una forta tensió entre una vida sexoafectiva homosexual i la necessitat de presentar una imatge pública heteronormativa. Ruth St. Dennis va emfatitzar la seva exploració de la connexió entre dansa i espiritualitat. Fundà projectes com la Society of Spiritual Arts (1931) i més tard es vincula a pràctiques que proposaven el cos com a vehicle de devoció. Als anys 40 i 50, es van enregistrar algunes peces de repertori i demostracions de tècniques desenvolupades a Denishawn, que encara poden trobar als arxius. L’exposició Dance We Must: Treasures from Jacob’s Pillow, 1906–1940, presentada al Williams College Museum of Art, reunia vestuaris, fotografies, films i objectes escènics; i el Jacob's Pillow Dance Festival continua programant reconstruccions de peces de Denishawn i conservant el seu arxiu.
Per saber-ne més: